CASVAL
0
Tens 0 productes a la teua cistella
CASVAL
0
Tens 0 productes a la teua cistella

La estela del milano negro

20,00 

En estoc

Categoria: Abrujar
Descripció
Característiques
Autoria

La estela del milano negro.

Elena Casero Viana.

La Senyora Perpetua, dona de caràcter, encarrega a Arístides Viana, detectiu privat, la tasca de trobar el seu fill Antonio, en parador desconegut des de fa uns mesos. Un treball que, probablement, serà el darrer que faça. L’investigador travessa un moment complicat i no té ànim ni solvència econòmica per negar-se a les condicions que Senyora li imposa: deixar la ciutat, traslladar-se al poble on viu i fer-se passar per cura amb problemes de fe i aficionat a l’ornitologia.

Per sort per a Arístides, a la seua vida acaba d’aterrar Olivia, una jove de vint anys que se li ha presentat com la seua filla. Olivia i la seua curiositat seran una peça clau en la investigació i farà florir al vell Arístides emocions que tenia oblidades i altres que va descobrint gràcies a la seua companyia.

L’altre gran protagonista és el poble, un petit poble sense nom, igual d’abandonat que tots els pobles, amb silencis, mitges mentides, secrets, picabaralles antigues i modernes enredades com una gran teranyina entre els seus habitants que dificultarà la investigació.

Pepe va ser un dels primers a marxar, quin remei, em diu. La vida s’anava definint aquí en escassetat, en sequeres, en un aire térbol de color groc com els camps de cereal, en l’olor de les ovelles que circulaven pels carrers cada matí i les veus d’Audemio arreant-les. S’emborratxaven amb aiguardent, o amb vi ranci, i així sufocaven els pensaments fins que no hi havia més remei que escoltar-los. Com ell, d’altres que se’n van anar amb el que van posar, van abandonar els camps, les cases i les famílies. Alguns, com el Marcial, es van quedar i cada estiu marxaven a França a la verema. Allà, on diu que va conéixer la rossa. Altres, com el Charly, van treballar de bracers a les finques dels senyors de la ciutat.

—En aquests pobles, Arístides, podem classificar els habitants en tres categories, els que no tenen aspiracions de viure en un altre lloc, els que no tenen mitjans per marxar i els que, per raons que només nosaltres coneixem, com és el meu cas, ens agrada viure aquí.

240 p.
22 x 15,5 cm.
Colecció Abrujar.
Autora, Elena Casero Viana
Portada i disseny, Estudi Grafema.
Enquadernació amb cosit vist
D.L. V-2487-2025
ISBN 978-84-127424-6-6
Juny 2025

Elena Casero Viana ha fet les paus amb la diàspora rural que va expulsar els seus ascendents d’Utiel, La Berzosilla, Penen d’Albosa, Los Sardineros i Los Isidros. Fa sis anys va deixar la ciutat on va néixer i es va instal·lar a Los Isidros, un llogaret que va ser el lloc de descans estiuenc de la seua família durant molts anys. Als anys 50 i 60 arribaven amb tren fins a l’estació de Requena, on els recollia l’oncle Estimat amb el seu carro arrossegat per la mula Lustrosa. El pobre animal el va batejar aquest humor tan propi d’aquest territori de frontera, aspre com la terra i amb el sarcasme dels desposseïts que no han de perdre res.

Elena és bona hereva d’aquest humor i el desplega sense manies a la seua última novel·la. Escriu perquè no sap estar sense llegir, encara que ella, de debò, no volia ser escriptora, volia ser campiona olímpica de velocitat, com la mula Lustrosa.

Escriptora tardana va publicar la seua primera novel·la el 1996, Tango sin memoria, inspirada en una veïna de la finca on la seua besàvia vivia i treballava de portera. Darrere d’ella ha publicat Demasiado tarde (Mira Editores – 2004), Tribulaciones de un sicario (Talentura Libros – 2009), Discordancias (Talentura Libros – 2011), Donde nunca pasa nada (Talentura Libros – 2014), Luna de Perigeo (Enkuadres – 2016), Las óperas perdidas de Francesca Scotto (Talentura – 2018) i Las dos Adelaidas (Editorial Sargantana – 2023). Alguns dels seus microrelats han estat traduïts al francés i a l’italià.

Ha fet seua la frase que diuen que va dir Jardiel Poncela que «Només uns quants somnis es compleixen, la majoria es ronquen» Roncar, no sap si ronca perquè encara no sap compaginar somnis i roncs, però sap que els seus somnis es van complint a poc a poc.