La estela del milano negro

La estela del milano negro.

Elena Casero Viana.

La Senyora Perpetua, dona de caràcter, encarrega a Arístides Viana, detectiu privat, la tasca de trobar el seu fill Antonio, en parador desconegut des de fa uns mesos. Un treball que, probablement, serà el darrer que faça. L’investigador travessa un moment complicat i no té ànim ni solvència econòmica per negar-se a les condicions que Senyora li imposa: deixar la ciutat, traslladar-se al poble on viu i fer-se passar per cura amb problemes de fe i aficionat a l’ornitologia.

Per sort per a Arístides, a la seua vida acaba d’aterrar Olivia, una jove de vint anys que se li ha presentat com la seua filla. Olivia i la seua curiositat seran una peça clau en la investigació i farà florir al vell Arístides emocions que tenia oblidades i altres que va descobrint gràcies a la seua companyia.

L’altre gran protagonista és el poble, un petit poble sense nom, igual d’abandonat que tots els pobles, amb silencis, mitges mentides, secrets, picabaralles antigues i modernes enredades com una gran teranyina entre els seus habitants que dificultarà la investigació.

Pepe va ser un dels primers a marxar, quin remei, em diu. La vida s’anava definint aquí en escassetat, en sequeres, en un aire térbol de color groc com els camps de cereal, en l’olor de les ovelles que circulaven pels carrers cada matí i les veus d’Audemio arreant-les. S’emborratxaven amb aiguardent, o amb vi ranci, i així sufocaven els pensaments fins que no hi havia més remei que escoltar-los. Com ell, d’altres que se’n van anar amb el que van posar, van abandonar els camps, les cases i les famílies. Alguns, com el Marcial, es van quedar i cada estiu marxaven a França a la verema. Allà, on diu que va conéixer la rossa. Altres, com el Charly, van treballar de bracers a les finques dels senyors de la ciutat.

—En aquests pobles, Arístides, podem classificar els habitants en tres categories, els que no tenen aspiracions de viure en un altre lloc, els que no tenen mitjans per marxar i els que, per raons que només nosaltres coneixem, com és el meu cas, ens agrada viure aquí.