CASVAL
0
Tens 0 productes a la teua cistella
CASVAL
0
Tens 0 productes a la teua cistella

Muerte en Albata

20,00 

En estoc

Categoria: Abrujar
Descripció
Característiques
Autoria

Muerte en Albata.

Jesús Espinós Andrés.

La mala ombra de Jaime Rosas ha teixit, en silenci, la soga d’espart que acabarà ofegant-ho. La mort ha dormit encantada durant anys, alimentada pel menyspreu a la vida, la por, el silenci, les ànsies de poder i diners, l’ego i les aparences. Quan brot, a la calor de l’estiu, serà com una figuera vora, impossible acabar amb ella, i alimentarà les arrels amb nou cadàvers.

Muerte en Albata està inspirada en esdeveniments reals ocorreguts a la família de l’autor. Esdeveniments que el temps, el dolor i l’oblit van cobrir fins que una casualitat els va tornar a destapar.

Albata és el transsumpte de Camporrobles, un poble als confins de la província de València, atapeït per camps de cereals, custodiat pel Molón i banyat per una mar noia que encara refrescava quan tot aquest desgavell va passar cap als anys 30.

A dalt no va contestar ningú. Estaven mirant cara a cara a la mort, i els tenia totalment absorts. Santiago, l’últim a sostenir el seu pare mentre Manuel li ajustava la soga al coll, no va sentir cap mena d’alleujament ni compassió. Tot al contrari, va continuar sentint ràbia i així se’l va verbalitzar al cos present.
—Veges el que ens has obligat a fer-te, desgraciat. To la vida maltractant-me, com si fos un gos. El mateix et feia que visqués a la misèria. Massa has viscut.
En aquell moment, Manuel, com si fos el treballador d’una funerària, li va preguntar al fill del difunt amb una certa sorna:
—Ho baixem ja, senyor? O voldrà acomiadar-se’n una estona més?

240 p.
22 x 15,5 cm.
Colecció Abrujar.
Autor, Jesús Espinós Andrés
Portada i disseny, Estudi Grafema.
Revisió i correcció, Esther Pareja
Retoc fotogràfic, Invisible Photo Lab.
Inclou annex fotogràfic, plànol i arbre genealògic.
Enquadernació amb cosit vist
D.L. V-2488-2025
ISBN 978-84-127424-7-3
Juny 2025

Jesús Espinós Andrés no és escriptor, és arquitecte tècnic de formació i no per casualitat es dedica a dissenyar ponts. És el que fa en aquesta primera novel·la, estendre comunicacions entre un present heretat a què faltava l’altra riba, la d’un passat que estava ocult i en silenci. La seua mare, Encarna Andrés, periodista, va començar la reconstrucció i li va passar el testimoni a Jesús, que amb minuciositat enginyer ha calculat totes les paraules d’aquesta història crua i descarnada.

Els vents de l’hivern gris de la postguerra i la duresa de les pedres que van destruir les collites uns quants anys seguits, van expulsar Otilio i Encarnación del seu poble, Camporrobles. Van recalar a Quart de Poblet, a la perifèria de València. Allí van néixer els seus nets i els seus besnets. Entre ells Jesús, que va venir al món amb la llavor del Camporrobles que van haver d’abandonar els seus besavis i la seua àvia. Com per instint o per una força tel·lúrica, Jesús no ha perdut mai el vincle amb el poble dels seus avantpassats i ha sabut alimentar la llavor amb una escolta atenta i respectuosa de la gent gran, amb el joc als carrers durant els estius i amb les passejades amb bicicleta pel Moló i els camps de cereal i vinyes. Brota aquesta novel·la d’aquella llavor i quan es llegeix se sent Jesús arrossegar les seues arrels de tornada al poble de la seua àvia Carme.